Una ampliació injustificada i irrealitzable

El Pla d’Infraestructures i Medi Ambient del Delta del Llobregat, anomenat “Pla Delta” signat l’any 1994 va representar un gran acord entre totes les administracions per al desenvolupament de les grans infraestructures i el seu encaix en els espais naturals i agrícoles del delta del Llobregat. Es va desviar el Llobregat, es va ampliar el Port, es va ampliar l’Aeroport, es van desviar i construir carreteres i vies de tren, es va construir una depuradora d’aigües, es van recuperar les platges per al bany… Es va buscar, i es va trobar, l’anhelat equilibri territorial. Es van definir els límits de les grans infraestructures (Aeroport i Port) i la infraestructura verda del Delta, representada pels espais naturals i l’espai agrari, que posteriorment van ser protegits en forma de Xarxa Natura 2000 i Parc Agrari. En els anys següents es van crear dos Consorcis, participats per la Generalitat i les administracions locals, per gestionar, protegir i potenciar aquests dos elements. També es va desenvolupar la normativa autonòmica i europea que garanteix la seva pervivència pel valor natural i de servei a la ciutadania.


L’ampliació de l’Aeroport va ser fruit del consens entre totes les administracions i la seva delimitació es va establir com el límit màxim de creixement, tal com es veu en el cas de la tercera pista que es va encaixar entre els aiguamolls del Remolar i la Ricarda, afectant una part d’aquests espais naturals i assumint que la seva longitud era l’única possible per la seva situació enmig de dos espais de màxima protecció europea.


La nova ampliació de l’Aeroport que planteja AENA, amb l’allargament 500 m de la 3a pista, trenca el consens del Pla Delta i trenca el precari equilibri de la xarxa d’espais protegits del Delta, la qual ja pateix els problemes d’una fragmentació excessiva, el veïnatge amb les grans infraestructures, la regressió litoral i l’amenaça dels efectes del canvi climàtic.

Els espais naturals del delta del Llobregat no poden assumir una retallada més del seu territori, no poden assumir la pèrdua d’un espai natural únic i irrepetible com és la Ricarda, patrimoni natural i cultural de totes les catalanes i catalans. A més, la integritat ecològica de tota la xarxa d’espais protegits del Delta es veuria greument afectada si desaparegués un element tan important com és la Ricarda, i l’actual pèrdua de biodiversitat global es veuria incrementada.

Els aiguamolls litorals són proveïdors de serveis ambientals a la ciutadania, fet especialment important en un Delta al bell mig de la gran àrea metropolitana i en un context d’emergència climàtica. Les llacunes litorals del Delta juguen un paper cabdal en el correcte drenatge al mar de l’espai agrícola, les infraestructures i les ciutats; i representen un cinturó de protecció davant d’un escenari de pujada del nivell del mar. Cal preservar el funcionament de l’ecosistema deltaic en el seu conjunt per garantir l’aigua de l’aqüífer profund, de la qual beuen algunes desenes de milers de persones; i posar en valor l’espai educatiu i de lleure que representa el delta del Llobregat a l’actualitat per a la població metropolitana, com ha posat de manifest la covid-19.


La Ricarda destaca pels seus grans valors ecològics: flora, fauna i hàbitats (17 catalogats per les normatives europees, 3 d’ells de conservació prioritària). L’estany de la Ricarda és un antic braç de riu que data del segle XVII, i no un llac artificial com s’ha dit, i juntament amb la pineda, les maresmes inundables que l’envolten i l’espai dunar litoral, ocupa un important paper en el conjunt de l’ecosistema deltaic.


AENA vol arribar als 80 milions de passatgers i per això diu que cal ampliar la 3a pista i afectar un espai amb el valor i el grau de protecció de la Ricarda. AENA sap que ha de justificar l’execució del seu projecte per raons imperioses d’interès públic de primer ordre, certificar que no hi ha alternatives per a la consecució del seu objectiu, i fer una proposta de compensacions per la pèrdua de biodiversitat que suposaria el projecte, tot garantint la coherència de la Xarxa Natura 2000-Delta Llobregat. I és la UE qui ho diu i és la UE qui ho ha d’acceptar.


El que vull significar és que AENA, un ens participat en un 51% per fons públic, i un 49% per capital privat, fa una proposta injustificada i irrealitzable. Trenca el consens assolit al 1994!, i a més fa una proposta que va contra els Objectius de Desenvolupament Sostenible – ODS 2030, contra el Pacte Verd Europeu, i contra tot criteri d’actuació per aturar el canvi climàtic a Europa i al món. Una proposta que no es basa en les necessitats d’una ciutadania, perquè primer es mereix respecte i que no se l’enredi amb l’enèsim cant de sirena sobre el desenvolupament econòmic. I segon, que s’abordi la crisi climàtica i de supervivència, en la qual estem immerses amb solucions sostenibles, i no amb propostes antigues i depredadores de territori i de vida.


María José Albaladejo,

Gerent del Consorci per a la protecció i la gestió dels espais naturals del delta del Llobregat


Article publicat el 26 de juliol a l'article del mes del Centre d'Estudis del Baix Llobregat


Més

Uneix-te a El Prat en Comú

Nom
Email*
Telèfon
Apunta't al nostre newsletter